Aquest divendres gaudirem de les sardanes del mestre Francesc Mas Ros.
Francesc Mas Ros ha sigut i segueix essent un dels compositors de sardanes més coneguts a Catalunya. Home senzill, discret, sense cap mena de pretensió, posseïdor d'una gran vitalitat i energia, amb una sòlida vocació musical, que va abastar diverses facetes fins a centrar-se en la definitiva, la composició de sardanes, que l'ha convertit en l'autor omnipresent durant més de quaranta anys en tots els programes d'aplecs i ballades.
dimecres, 3 de novembre del 2010
dissabte, 16 d’octubre del 2010
Què es valora als concursos de sardanes?.
Un amic, que es un crack en aques tema, ens fa el següent resum del què es valora en un concurs de sardanes:
"La Unió de Colles diu que els jurats valoraran 3 coses: conjunt, compàs i interpretació.
Conjunt. Vol dir que tothom balli igual, és a dir que la colla es veigi d’una peça i no trencada, com passa força sovint. Si es fa aire, que el faci tothom igual, agafar el salt al mateix temps, etc
Compàs. La colla ha de ballar segons vagi la cobla, ni endavant, ni endarrera. Lo més freqüent és que la colla tingui tendència a avançar-se, moltes vegades es confón fer aire amb anar més depressa i pot ser que acabis i encara falti mig compàs per exemple. A vegades són petites diferències i es poden enmascarar, si la diferencia fos gran seria l’error més greu. També pot pasar, però és menys freqüent, que la cobla toqui molt ràpid i hi hagi feina a seguir-la sobretot en el salt.
Podriem parlar molt del compàs, però lo que he dit és lo més important, després entrariem en que segons l’estil de ball o punteig de cada colla pot semblar que s’avanci o s’atrassi però si vols d’això en parlem el dia que ens trobem
Interpretació. Es refereix a que la colla segueixi les variacions de la música: aire quan hi ha aire, salt quan hi ha salt, etc. Això a vegades es fácil i a vegades no ho és tant i com que depèn molt del criteri de cadascú també s’en podria parlar. Quedem-nos en seguir els aires clars i el salt. Ja n’hi ha prou per nosaltres.
Fins aquí lo que mira el jurat.
A part cada colla té un “fiscalitzador”, que és una persona de la colla veïna, que mira només si hi hagués un fallo de repartiment, que no és normal, però de tant en tant passa. Això s’apunta en una tarja i és dona al jurat i finalment es compunta baixant un lloc directament.
Una altre cosa que influeix és ballar amb 5 parelles o amb 6. Teòricament no hi ha cap penalització si balles amb 5 parelles, però la veritat és que la rotllana queda més maca amb 6 i si tenim en compte que ballar bé 6 té més mèrit que fer-ho amb 5, cal brodar-ho molt bé amb 5 parelles perquè no t’influeixi."
"La Unió de Colles diu que els jurats valoraran 3 coses: conjunt, compàs i interpretació.
Conjunt. Vol dir que tothom balli igual, és a dir que la colla es veigi d’una peça i no trencada, com passa força sovint. Si es fa aire, que el faci tothom igual, agafar el salt al mateix temps, etc
Compàs. La colla ha de ballar segons vagi la cobla, ni endavant, ni endarrera. Lo més freqüent és que la colla tingui tendència a avançar-se, moltes vegades es confón fer aire amb anar més depressa i pot ser que acabis i encara falti mig compàs per exemple. A vegades són petites diferències i es poden enmascarar, si la diferencia fos gran seria l’error més greu. També pot pasar, però és menys freqüent, que la cobla toqui molt ràpid i hi hagi feina a seguir-la sobretot en el salt.
Podriem parlar molt del compàs, però lo que he dit és lo més important, després entrariem en que segons l’estil de ball o punteig de cada colla pot semblar que s’avanci o s’atrassi però si vols d’això en parlem el dia que ens trobem
Interpretació. Es refereix a que la colla segueixi les variacions de la música: aire quan hi ha aire, salt quan hi ha salt, etc. Això a vegades es fácil i a vegades no ho és tant i com que depèn molt del criteri de cadascú també s’en podria parlar. Quedem-nos en seguir els aires clars i el salt. Ja n’hi ha prou per nosaltres.
Fins aquí lo que mira el jurat.
A part cada colla té un “fiscalitzador”, que és una persona de la colla veïna, que mira només si hi hagués un fallo de repartiment, que no és normal, però de tant en tant passa. Això s’apunta en una tarja i és dona al jurat i finalment es compunta baixant un lloc directament.
Una altre cosa que influeix és ballar amb 5 parelles o amb 6. Teòricament no hi ha cap penalització si balles amb 5 parelles, però la veritat és que la rotllana queda més maca amb 6 i si tenim en compte que ballar bé 6 té més mèrit que fer-ho amb 5, cal brodar-ho molt bé amb 5 parelles perquè no t’influeixi."
Banyoles: Sant Martirià. 23-24-25 d'octubre de 2010
La Festes de Sant Martirià és la segona cita anual de Banyoles amb la sardana després de l'Aplec de Banyoles del més de juliol. Se celebren el cap de setmana anterior a la diada de sant Martirià, el 24 d'octubre, organitzades per Foment de la Sardana de Banyoles.
Les ballades de sardanes formen la part més important de la Festa Major de Banyoles fins al punt que s'afirma que aquesta és la Festa Major de la Sardana a Catalunya. Consten de diverses activitats força ritualitzades: la Competència d'orquestres, la Competència de cobles, la Festa de la música per a cobla i el Concurs de colles sardanistes.
Les ballades de sardanes formen la part més important de la Festa Major de Banyoles fins al punt que s'afirma que aquesta és la Festa Major de la Sardana a Catalunya. Consten de diverses activitats força ritualitzades: la Competència d'orquestres, la Competència de cobles, la Festa de la música per a cobla i el Concurs de colles sardanistes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)